Oda a Palma

ODA A PALMA AMB MIRALL D'ESCATES

(...) Ressona la campana del convent
quan el tinent de dragons vol raptar
una monja de la Misericòrdia.
Palma, Ciutat de Mallorca amb murades
que Vicenç Mut bastí quan calculava
òrbites dels cometes com a el.lipses,
Palma, bastió dels somnis romans,
zenit i nadir dels poetes àrabs,
parèntesi dels pobles bizantins,
a les teves portes les mans de bronze
són signe de benvinguda jueva.

III

Sona la campana de Sant Miquel,
a l'església de les Teresetes
mossèn Miquel Costa i Llobera expira
sense poder acabar el seu sermó.
Na Margarida amb el seu únic fill,
al carrer dels Horts, puja les escales
de ca dona Margarida de Bànyols,
vídua de l'escultor Rosselló.
A la costa de la Pols el jardí
de don Joan Cera ja no existeix
quan un pintor em rep al refectori
de l'antiga Missió. La llum clara
amaga gelosies als carrers
estrets, actors de teatre, emigrats
de la barbàrie sanguinolenta,
decepcions absoltes de sentit.
La Riera s'emportarà la vida
de tres mil ciutadans per dues vegades
en cent anys, inundarà l'església
on ara resen colpides les monges.

IV

El regidor Tous plantà els oms sans
al dit carrer dels Oms on puja sempre
la processó del Cristo de la Sang.
Un nin vol confits de les caperutxes
vora la bunyoleria. Una núvia
plora el dia de noces, cal.ligrames
de tinta xinesa. El serrador
astorat veu sorgir un dit del tronc
del vell noguer, joiells són les nous
de l'arbre beneït pel dit del prodigi.
LLimosna per a les víctimes pobres
de l'explosió del polvorí, clamen
els cappares, i el monòlit recorda
l'erm produït vora l'aqüeducte
de la font de la Vila. El soldat
Joan Perucho mira el vell claustre
de convent convertit en hospital.
Les campanes de Santa Caterina
de Sena són mudes per sempre més.

(...) i VII

Sona n'Eloi el Diumenge del Ram,
soldats i minyones pel Born passegen.
Un temps fou la mar fins el Principal,
amb un teatre romà que s'amaga
als fonaments de les cases properes,
també s'hi ajusticiaven els reus
i els cavallers gaudien dels torneigs,
ara les nines corren darrere un ca .
Sona n'Eloi el Diumenge del Ram,
un sergent jove amb cabells reülls mira
una al.lota amb ulls grossos que somriu:
mai més ell no sabrà viure sense ella,
mai més ell no podrà viure sense ella,
mai no serà altra ciutat tan bella.


Esta oda a Palma, escrita en Mallorquín, nos habla de Palma des de un punto de vista que me pareció muy singular: hace un recorrido por las iglesias más típicas, acabando en la catedral, y a partir de allí reproduce las diferentes barriadas y la gente que en ellas vive. Es como si conociésemos a la gente, esta sensación de que Palma siempre será como un pueblo. Me pareció interesante ver como a partir de las campanas de cada templo, empieza a explicarnos situaciones cualquiera del barri, a la vez que nos los describe partiendo de los rasgos más antiguos de la ciudad. A cada iglesia su barrio.
No la he enviado entera, ya que es muy larga y hubiése ocupado demasiado.

Àngel Terrón homar
Geometria descriptiva
Editorial Enciclopedia Catalana. 1998