La Devesa: un parc com Collserola però a la ciutat de Girona

Surts de classe i no tens ganes de continuar patint el soroll dels cotxes del carrer, la falta d'aire pur i natural i vols canviar d'aires. Així, te'n vas fins al peu del funicular i després puges fins a collserola amb el funicular. Des d'allà és molt curiosa la imatge, en una banda de la carena pots divisar tot barcelona, des de dalt, es marca perfectament les línies de l'eixample cerda, montjuic allà al fons, el mar, la ciutat vella. A l'altra banda, veiem una imatge ven diferent, una vall plena de vegetació, tot és natura, la vida humana no sembla tenir-hi presència. Sembla un abans i un després, collserola a dalt com un fre que no deixa passar a l'home i que faci de les seves construint i destruint.

Era això el que buscava, anar baixant per aquella muntanya i perdrem per aquells boscos i camins, no ser conscient que estic a 2 quilòmetres de la gran ciutat, sentir que el temps es para per un moment i ets lliure, no tens cap preocupació ni cap responsabilitat. No saps cap on et dirigeixes, però no t'importa perquè estàs bé allà, vas descobrint racons d'aquell paratge natural que sembla que s'hagi aturat en el temps i tu també en ell. Es podien apreciar tot tipus d'arbres i plantes que dins la ciutat no hi són i ni te les pots imaginar, fou un passeig molt agradable.

Si ho compara amb un lloc de la meva ciutat, Girona, em fa pensar amb el parc de la Devesa, ple de grans plataners, immensos i grandiosos. Aquest parc és molt gros i t'hi pots perdre per dintre, et fa sentir la mateixa sensació que a Collserola, sembla que estiguis dins un altre món, com si fossis fora de la ciutat, amb la diferència que el parc de la Devesa si que està dins la ciutat.

El que també és molt interessant és el canvi de les estacions en el parc, a la tardor les fulles cauen totes al terra i es formen catifes de fulles d'un color marronós al terra amb les que els nens petits i juguen, en canvi a l'estiu tot és diferent, hi ha més llum, tot és més verd i més alegre. Cada un té la seva gràcia, i és per això que sempre hi ha gent, famílies que hi van a passar la tarda, joves que van a fer-hi esport, parelletes que van a trobar una mica de tranquilitat i intimitat, gent gran que juga a la petanca, realment és un lloc on sempre trobes alguna excusa per tornar-hi.